HABITATGE | CONVERSEM AMB PERE TURRÓ FERRER
513
post-template-default,single,single-post,postid-513,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

CONVERSEM AMB PERE TURRÓ FERRER

ANDREU MAS

Conversem amb Pere Turró Ferrer, president de TurróBCN, creador i expresident d’UP Barcelona i fundador i president honorífic de Cebrai (Costa Brava Associació Immobiliària)

Pere Turró és un gran coneixedor del món immobiliari del nostre país. Va iniciar la seva activitat a la Costa Brava, al municipi de Roses, el 2003. El 2013, en plena crisi d’un sector que s’estava ensorrant, va decidir canviar Roses per Barcelona. Recorda que era el moment que “no sonaven els telèfons i que ningú estava interessat a comprar un pis” i així i tot, a contracorrent, va invertir en l’empresa i la va encertar. Aquella va ser una època en què es va fer neteja en el sector. Els oportunistes que havien aparegut atrets per l’especulació d’un guany fàcil van desaparèixer tan ràpidament com havien arribat. Per Turró, els que han superat la crisi són els “immobiliaris vocacionals” i, afegeix, “no n’hi ha gaires”.

“El mercat s’està recuperant força ràpid, cosa que no fa por, però sí una mica d’angúnia”

Des de la tardor del 2007 fins a l’estiu del 2018, han passat gairebé onze anys de crisi econòmica d’una magnitud mai vista. Quin balanç en fa?
Jo em considero un immobiliari vocacional. He superat tot aquest desert d’Oklahoma i estic aquí. Si vaig decidir obrir el negoci a Barcelona va ser perquè coneixia la ciutat. Era una aposta que molts consideraven suïcida; els meus amics em preguntaven si m’havia begut l’enteniment. M’ha anat bé perquè en el moment que el sector ha remuntat jo ja era aquí i estava ben posicionat.

El mercat es recupera. És cert o només és una sensació?
El mercat s’està recuperant força ràpid, cosa que no fa por, però sí una mica d’angúnia. Ara mana el venedor; com que no hi ha producte, qui té una propietat per vendre domina la partida, es fa valer. Nosaltres fem moltes valoracions d’immobles a la baixa, però el venedor no hi està d’acord i ens imposa un preu de venda. Això no ens permet fer la feina com voldríem i, de fet, els propietaris venedors que inflen els preus s’equivoquen, perquè cremen el producte, que pot trigar molt a vendre’s. És aleshores quan les persones que volen comprar es pregunten per què aquella propietat fa mesos i mesos que no es ven. Amb tot, el mercat està una mica boig i hi ha persones que estan disposades a pagar 20.000 o 25.000 euros més del que realment costa una propietat perquè està més a prop de la feina o de l’escola dels fills.

Els preus mai tornaran a ser els que eren abans de la crisi…
S’han devaluat un mínim d’un 40%, sobretot els del mercat de segona mà.

Estem substituint la bombolla de la compra per la del lloguer?
Ja hi som, a la bombolla del lloguer. Es paguen uns preus que són autèntics disbarats. I qui ho acabarà patint al final serà el propietari que ha llogat la finca, perquè si les coses canvien i els preus baixen i el propietari ho ha portat tot molt al límit tindrà dificultats econòmiques.

TurróBCN ha suportat millor la crisi que altres immobiliàries perquè el seu comprador té més poder adquisitiu?
Nosaltres no toquem gaire, per exemple, el sector dels inversors, que és una de les potes que ha caigut. Ara el mercat està en uns preus que ja no interessen l’inversor perquè no hi pot fer negoci. Ens ha anat bé no haver-nos especialitzat en clients inversors. Els nostres clients són la tradicional família burgesa catalana: fills que es casen, separacions (aquest mercat està ara molt actiu), defuncions (els hereus prefereixen vendre que llogar, a diferència d’abans)…

Quina ha estat la influència del comprador estranger per mantenir un cert ritme de vendes a la zona alta de Barcelona?
L’estranger passa per tot un procés quan decideix instal·lar-se a Barcelona. Primer compra un habitatge a Diagonal Mar, que és un producte molt atractiu, amb grans finestrals, arran del mar…, però passat un temps pateix els efectes de tenir a prop el barri de la Mina de Sant Adrià. És una zona que no convida a sortir a passejar a les deu de la nit… Aleshores l’estranger es ven el pis, i com que s’ha equivocat però vol marxar, ho fa per sota del preu de mercat. I venen cap aquí, que és on, entre altres coses, hi ha les escoles internacionals on ja portaven els seus fills abans, però des de l’altra punta de Barcelona.

El 2013 li van preguntar en una entrevista si els xinesos salvarien el sector. Han estat ells o els russos?
Cap dels dos. He treballat molt poc amb xinesos. Són clients molt especials, als quals has de fer moltes concessions. Els russos tenien fama de comprar-ho tot, fins i tot allò que ningú volia, però no era veritat, tot i que sempre en podies trobar algun d’extravagant que volia un pis de 500 m². Quan fa un temps que viuen aquí es civilitzen i compren el que necessiten. També hi havia espanyols que compraven pisos més grans del que realment necessitaven. Després de la reculada, la gent està escaldada i compra realment el que li cal.

Les agències tradicionals són més fiables a l’hora de comprar habitatges que un portal immobiliari a internet?
Ens complementem. Tot i que són competència ens ajuden, perquè ens permeten arribar a moltes persones amb les quals, amb els nostres propis mitjans, no contactaríem. En el fons, ens ajudem mútuament, nosaltres els donem producte i ells ens permeten tenir una gran difusió.

Ven l’oferta o el venedor? En aquest sentit, quin valor té la figura de l’agent immobiliari?
El que ven és l’oferta, tot i que nosaltres creiem en el tracte humà, tradicional. El contacte amb el comprador i el venedor és molt important, hi creem vincles que les plataformes no poden emular, perquè són fredes. No treballen la qüestió emocional. Nosaltres, per exemple, som molt respectuosos quan hem de vendre un pis producte d’una defunció, que està ple de records per a la família. En canvi, a internet el posen a la venda i tot això no els importa, si al client li està bé el preu endavant i si no, fora. Tenint un tracte directe amb la persona tenim les de guanyar.

Va crear UPBarcelona, una MLS. Què és exactament?
És un concepte importat dels Estats Units que consisteix a donar aixopluc sota una plataforma comuna a un seguit d’immobiliàries que volen treballar conjuntament. És una eina especialment interessant en temps de crisi. En el nostre cas, som 26 agències que compartim els productes exclusius que té cada una. Quan una de les immobiliàries capta un producte de venda exclusiva està obligada a entrar-la en un sistema informàtic que permet que tothom de l’MLS sàpiga que està a disposició de qui vulgui participar en la venda. D’aquesta manera, hi ha una immobiliària que aporta el producte i una altra que aporta el comprador; la venda es fa de manera compartida.

Als Estats Units ha estat una experiència d’èxit?
Sí, de fet allà és gairebé impossible obrir una immobiliària si no estàs associat a una MLS. Als Estats Units, existeix el que podríem definir com l’immobiliari de capçalera de la família, com es té un metge o un advocat de confiança. Com que allà hi ha molta tradició de canviar de lloc de feina i de vida, fan servir l’immobiliari de confiança perquè els ajudi, amb els seus contactes, a trobar un habitatge en un altre estat o en una altra ciutat.

La unió fa la força, doncs?
En aquest cas, sí.

PERFIL

Data i lloc de naixement: 14 de juliol del 1963, a Barcelona
Esport preferit: ciclisme
Mar o muntanya? Mar
Plat preferit: Paella
Ciutat preferida: Barcelona
Un llibre: en general, autobiografies
Una sèrie de televisió: no en segueixo, consumeixo molt els informatius