HABITATGE | MARTINA FONT OLIVÉ
1245
post-template-default,single,single-post,postid-1245,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

MARTINA FONT OLIVÉ

Codirectora i directora d’estratègia i comunicació de Font Packaging Group i Ecommerce Manager a Kartox

ANDREU MAS

Martina Font és tot empatia. No s’adapta al cànon tradicional de l’empresari, que d’entrada estableix distància mentre radiografia qui té al davant. Ella es mostra tal com és: transparent i afable. Ara bé, no cal deixar-se enganyar per l’aparença de bona noia. Els que la coneixen bé afirmen que és una dona tossuda, enèrgica i rebel, disposada sempre a assolir els seus objectius a partir de resistir amb els arguments propis als dels altres. Al consell de direcció tremolen quan és l’única que fa un plantejament diferent sobre qualsevol tema de l’ordre del dia. Martina, com el Mr. Davis que interpreta magistralment Henry Fonda a Dotze Homes sense Pietat, té la capacitat d’acabar convertint una opinió única en majoritària.

Ella és la tercera generació dels Font, dedicats des de sempre a la fabricació d’allò que ara en diem packaging. Tot i que la tradició de les empreses familiars diu que els nets dels fundadors són els que liquiden el llegat dels avis, Martina Font té molt clar que el seu objectiu és aconseguir portar la companyia tan lluny com sigui possible i deixar a la quarta generació un llegat millor que el recollit, que ja és extraordinari. Font Packaging Group treballa per a més d’una vintena de sectors diferents fabricant tota mena d’embalatges, des dels més senzills als més sofisticats, que acostumen a ser els personalitzats. Disposen de quatre plantes d’impressió; la més nova és Kartox, dedicada al comerç electrònic, on Martina Font exerceix una de les màximes responsabilitats.

Martina Font va tenir un bon exemple en la seva mare, una dona emprenedora com ella, que va obrir molt camí en un sector que la directiva defineix com a “molt masculí”; tant, que alguna vegada ha hagut d’aclarir als seus interlocutors que no era la secretària de ningú. Assegura que les dones tenen un sostre molt alt per trencar, i cita com a exemple com els homes ocupen la majoria de cadires de les empreses de l’Ibex 35. Ella l’ha pogut fer miques perquè: “He trencat les regles; si no ho hagués fet, no seria aquí”, explica. “L’empresa la portem el meu germà, que és molt racional, i jo, que soc una mica anarquista, i això fa que siguem un bon tàndem. Hi ha hagut moments a la vida, però, que m’he hagut de saltar els protocols i tirar pel camí del mig. Això de vegades et porta problemes, però sense saltar-se els protocols i les normes no hi hauries arribat”, confessa.

“He trencat les regles; si no ho hagués fet, no seria aquí”

La constatació que tant a Catalunya com a l’Estat espanyol no hi hagi gaires dones a les cúpules directives l’atribueix a “un fet cultural”. Cita com a exemple que a Suècia, fa vint anys, ja existia una relació d’igualtat entre sexes. Considera que al nostre país “s’ha fet molta feina i s’ha avançat molt” però no prou, cosa que fa que moltes dones empresàries tinguin dificultat per compaginar la feina amb tenir cura dels fills, sobretot quan són petits. Diu que el fet que les reunions es convoquin tard i que s’hagi de viatjar molt, entre altres coses, perjudica la conciliació familiar. Manté, però, que aquesta situació només es pot arreglar des del govern de l’Estat i aposta decididament “pel canvi horari”.

És trist constatar, com fa Martina Font, que per a les dones que volen triomfar en una empresa “es pugui considerar un problema tenir fills”, tot i que ella reivindica el paper del seu marit: “No és fàcil ser el marit d’una dona que viatja molt i sempre està amunt i avall.” Reconeix que s’ha perdut “coses dels fills” per l’aposta professional, cosa que els passa als homes sense que es pugui considerar un fet traumàtic. La societat manté certs clixés: com preguntar en una xerrada sobre indústria 4.0 en què només hi ha directives, com s’ho fan per conciliar la vida laboral amb la familiar. Ho haurien preguntat si els directius fossin homes? No cal resposta.

Mentre les empreses encara no valoren prou la importància de tenir dones als equips de direcció, Martina Font recorda que estadísticament el nombre més gran de compradors són dones i qui les entén millor són altres dones. Demana “valentia i empenta” a les dones que estan en càrrecs intermedis per arribar fins a les cúpules empresarials, però els fa una recomanació: “Que no perdin la identitat pròpia, perquè les dones tenim punts de vista diferents que cada cop valoren més els homes, perquè aportem idees i arguments que a ells mai se’ls acudirien”, afirma.

Font Packaging Group ha patit com totes les empreses la llarga crisi econòmica que va arrencar els darrers mesos del 2007 i que va esclatar l’any següent. “Les vendes van disminuir un 25% el 2009, va ser un moment crític. Vam decidir apostar per dos pilars: innovar dins de l’empresa i orientar-nos cap a la indústria 4.0. Si no haguéssim canviat radicalment les coses, hauríem desaparegut. Qui no aposti per la innovació, fracassarà”, conclou.

A Martina Font ara li toca estar al capdavant de la segona joventut del sector del packaging, propiciat pel creixement espectacular del comerç electrònic. “Abans l’embolcall era només per protegir, però ara és la primera visió que tens del producte que has comprat en línia. Serveix per millorar l’experiència de compra”, explica, i afegeix: “Aquest mercat nou ens ha donat moltes possibilitats de creixement.” És modesta i parla de la importància de l’equip humà i de la seva família, però ella és qui lidera el creixement d’aquesta branca de l’empresa, avui estratègica.

PERFIL

Data i lloc de naixement: 14 de desembre del 1977 a Sant Pere de Riudebitlles
Un lloc del món: Àfrica, el Kilimanjaro
Que no guardaria mai en una caixa? Els llibres, sempre els he de tenir a la vista Un llibre:
Un llibre: ‘El poder de lo simple’, de Jack Trout
Un desig possible: Continuar amb èxit l’empresa que van crear els meus avis
Una passió inconfessable: El pàdel