HABITATGE | I LES CIUTATS TENIEM MAR…
1334
post-template-default,single,single-post,postid-1334,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

I LES CIUTATS TENIEM MAR…

La Costa Central és la que mor a Malgrat de Mar, al nord, i arriba fins a la demarcació de Tarragona, al sud. És un espai molt ampli i heterogeni. De fet, es poden diferenciar tres zones dins d’un mateix espai: la Costa del Maresme, la Costa de Barcelona i la Costa del Garraf. En els darrers anys, els consistoris i consells comarcals de cada àrea han fet un esforç molt important per tal de consolidar les seves respectives marques.

Aquests espais costers es veruen beneficiats, paradoxalment, pel fet que la ciutat de Barcelona expulsa fora del municipi molts habitants, que no tenen capacitat adquisitiva per poder comprar o llogar un pis a la capital. Aquesta centrifugació d’habitants ha beneficiat tant el Baix Maresme com la zona litoral del Garraf.

Actualment, municipis pròxims a Barcelona com Tiana, Alella, Teià, Premià de Dalt i fins i tot Sant Pol de Mar s’han convertit en la primera residència de persones amb un interessant poder adquisitiu. Això ha fet que una part del mercat de luxe també hagi ampliat el seu radi d’influència cap a aquests municipis. Gairebé no n’hi ha cap que estigui a primera línia de mar, sinó que són municipis de muntanya que ofereixen tres coses als seus propietaris: intimitat, tranquil·litat i unes vistes úniques sobre el litoral, les quals, val a dir, exerceixen un efecte tremendament relaxant.

El principal punt de tracció de la Costa del Garraf és Sitges, municipi que sí que està a peu de platja. Molts barcelonins han descobert el seu encant (i la seva història lligada a l’evolució de la cultura del país) i han decidit instal·lar-s’hi. A l’entorn de Sitges han anat creixent altres municipis com Cubelles, Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès. Els centres històrics s’han recuperat i s’hi ha permès la construcció de noves promocions (és espectacular el cas de Vilanova), al temps que també creixien nuclis disseminats en zones de muntanya.

L’aparició d’una munió de ports esportius –massa, segons els ecologistes– també ha contribuït al fet que persones amb capacitat econòmica hagin trobat fins i tot en ciutats com Badalona un espai on viure d’una altra manera.