HABITATGE | CONVERSA AMB FRANCESC MORA FRONTONS
1543
post-template-default,single,single-post,postid-1543,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

CONVERSA AMB FRANCESC MORA FRONTONS

ANDREU MAS

Conversem amb Francesc Mora Frontons. CEO d’Heritage Private Real Estate

Amb el suport de:

Francesc Mora fa mitja vida que es dedica al sector immobiliari, que ha conegut des de diversos vessants: estudiant la viabilitat de projectes, avaluant el finançament d’operacions urbanístiques i comercialitzant-los. Ha treballat en una entitat financera, en una consultoria internacional, en una promotora a l’administració i en una gestora de patrimonis. Ara dirigeix Heritage Private Real Estate, des d’on ofereix serveis integrals lligats al patrimoni immobiliari.

“ En el futur, les segones residències seran molt residuals, perquè hi ha alternatives”

En més de vint anys deu haver vist de tot: des dels enfonsaments de la darrera crisi fins als temps de la bombolla. Ara on som?
Estem en un moment amb moltes variables: la tecnològica, la globalització econòmica, la del finançament i les situacions personals vinculades a la realitat sociopolítica del lloc on es viu: en el nostre cas, el procés i la situació de l’Ajuntament de Barcelona respecte als nous projectes, les moratòries… Ara cal estar amatents a què cal fer. Hi ha moltes possibilitats, però s’han de focalitzar els esforços. Res del que hem fet ens servirà a partir d’ara.

Alguns economistes pronostiquen una nova etapa de la crisi lligada al deute públic espanyol. Ha arribat l’hora de tornar a ser cauts?
Sempre s’ha de ser caut. La prudència sempre ha d’estar present en aquest sector, tant si els moments són bons com dolents. Nosaltres recomanem diversificar carteres. Ens resten uns anys bons, però hem de ser cauts, perquè no és només la situació del deute espanyol, sinó la del deute dels països i de tot el que ha portat la globalització. Venim d’una crisi produïda per les hipoteques subprime, però la que ve ara és de deute. Als bancs els costa donar finançament perquè estan escaldats, però apareixen nous mètodes per aconseguir-ne, com el crowdlending, que són molt interessants, però amb els quals cal anar amb compte.

Durant dotze anys va ser director de negoci immobiliari d’una important entitat bancària. Per què ara els bancs es desprenen de la cartera immobiliària?
Ara el mercat està a dalt. És un moment per fer diners. Els bancs cerquen fer calés i cobrir les mancances dels marges que estan perdent, perquè el mercat està canviant. Ara veus oficines de banc que semblen sales d’espera d’aeroports i es veu que els va molt bé, amb aquest model. Nosaltres estem aconsellant molts clients que desinverteixen per invertir en altres sectors, perquè, insisteixo, diversificar és important.

Així doncs, Private Real Estate fa més de conseller d’inversions dels seus clients que no pas una tasca de venda pura i dura?

El nostre nínxol de mercat és precisament aquest; no és un tema de quantitat, és de qualitat. Tenim clients molt fidels perquè les seves carteres estan sanejades, funcionant, les ocupacions van ràpides, la morositat és zero… Tots els assessoraments que hem fet, tant en l’àmbit de la inversió com de la desinversió, han donat resultats favorables. Optem per tenir carteres més controlades, per poder oferir un servei més pròxim al client i, sobretot, per ser honestos en el tracte: encara que a curt termini puguis perdre un client, a la llarga el recuperaràs i t’ho agrairà tota la vida.

Són especialistes en la Cerdanya i en residències d’esquí. En la franja del sector en què ens trobem, va afluixar la venda de segones residències?
Va afluixar moltíssim i ho continuarà fent, malgrat que ara hi ha un repunt de demanda d’actius a la Cerdanya, Andorra i la Vall d’Aran. Ara, però, la gent ja no busca l’apartament típic i tòpic. Qui pot comprar adquireix una casa. En el futur, les segones residències seran molt residuals, perquè hi ha alternatives. Hi ha els apartaments turístics. Allà no hi ha moratòries: vas una setmana de vacances, gaudeixes d’un apartament a peu de pistes o al centre de Puigcerdà i ja està. El llogues, en gaudeixes i no has de pagar ni IBI ni comunitats… En els pròxims anys, aquests negocis aniran a més. De fet, nosaltres hem agafat un edifici a Puigcerdà i l’estem convertint en apartaments turístics, perquè és el futur.

Barcelona viu un procés de gentrificació. A empreses com la seva els cal anar a cercar productes de qualitat a la regió metropolitana?
No necessàriament, perquè això ja està força trillat. Vam preveure que amb la moratòria imposada per l’alcaldessa Colau a la ciutat, els solars de l’àrea metropolitana de Barcelona començarien a tenir sortida i així està succeint. Nosaltres més que anar a buscar finques ja construïdes d’1 o 2 milions d’euros, cerquem projectes singulars; fer coses diferents de la resta.

Quan arribaran al límit els preus del lloguer?
Ja ho estan. Nosaltres tenim uns 400 immobles en lloguer entre Barcelona, Badalona, l’Hospitalet, Sant Cugat i Sabadell, i li diria que en aquestes ciutats hi ha pisos a uns preus que fa dos anys els hauria llogat d’avui per demà i que ara, al mateix preu, costa trobar un perfil solvent. Ja no és tan fàcil trobar un llogater que pugui pagar entre 1.200 i 1.500 euros al mes. En canvi, el producte que tens per sota dels 1.000 euros el pots col·locar bé.

La rehabilitació d’edificis és un dels millors negocis a mitjà i llarg termini?
La rehabilitació és una qüestió pendent d’abordar. El parc d’habitatges que hi ha a Barcelona i a Catalunya en general que es podria rehabilitar és molt alt. De vegades, però, és més fàcil comprar un solar i des de zero aixecar un edifici que no pas fer una rehabilitació en què hi pot haver tota mena de problemes. És una qüestió de cultura, però l’administració també hi hauria de posar de la seva part. La moratòria que sembla que s’aplicarà a Barcelona segurament farà que això millori.

PERFIL

Data i lloc de naixement: 21 d’abril del 1966, a Camprodon
Per viure, casa o pis? Casa
Si no s’hagués dedicat al món immobiliari hauria estat...? Aventurer
Un color: el verd
Si pogués canviar una cosa del món, què canviaria? M’agradaria que no hi hagués tanta violència
Una beguda: la Coca-Cola
Una persona que admiri: el papa Francesc