HABITATGE | UNA FIRA SECTORIAL
1653
post-template-default,single,single-post,postid-1653,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

UNA FIRA SECTORIAL

per fer més competitiva Barcelona.

ANDREU MAS

A Bilbao s’inaugura un edifici espectacular amb un contingut extraordinari, el museu Guggenheim. A Kyoto, 84 països signen el Protocol de Kyoto, que ha de servir per reduir l’emissió dels gasos que produeixen l’efecte hivernacle. Falten tres anys per canviar de mil·lenni i el món és un espai cada cop més global. Som a l’any 1997. En aquestes circumstàncies, Barcelona, que és conscient que no viurà eternament de les rendes dels Jocs Olímpics del 1992, i més concretament el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, decideix impulsar un saló al palau firal de Montjuïc dedicat a un dels sectors més importants del sistema econòmic: l’immobiliari. Neix el Barcelona Meeting Point (BMP), una fira especialitzada en un món especialitzat i alhora divers, l’immobiliari, en una ciutat que creix i construeix molt, tant obra pública com privada, alguna molt aclamada pel seu bon gust arquitectònic.

Els primers anys de la fira són d’una certa prudència, però en té prou amb quatre edicions sota la direcció d’Enrique Lacalle (fundador del saló) per convertir-se en la més gran de la seva especialitat a Europa. L’any 2000, el BMP ocupa ja 30.000 m², el triple dels inicials. Dividit en una part per a expositors professionals i en una altra per al públic en general, l’edició del 2002, la del cinquè aniversari, és la “més gran i millor de la història”. Per donar-hi fe, els ducs de Palma són els encarregats d’inaugurar-la. Encara falten cinc anys perquè la bombolla immobiliària esclati i sis perquè Lehman Brothers caigui i amb la seva caiguda s’iniciï la pitjor crisi econòmica global del capitalisme, però a la inauguració del saló del 2002 el conseller de la Generalitat Felip Puig ja en parla. El saló, però, funciona com un motor ben greixat i mentre sigui així, la resta és parlar per parlar.

El 2006, el Meeting Point arriba a la desena edició amb més espai que mai i amb 23 països convidats. 70.000 m², tres pavellons, 200.000 visitants. Com a societat del consum estem al punt més alt de la muntanya, preparats, sense saber-ho, per baixar-la de cop després de patir un sotrac que, no per esperat, resulta menys mortífer. A finals del 2007, tant el govern espanyol com algunes institucions rellevants neguen l’esclat de la bombolla i no admetran que el sistema ha patit un default fins que les seves declaracions seran la riota dels ciutadans, que estan patint en carn pròpia els efectes de la crisi. El mateix Enrique Lacalle diu que el que pateix el sector és “un refredat”. Els números l’avalen: el Meeting Point ha tingut un volum de negoci a l’entorn dels 5.000 milions d’euros i ha batut rècord de metres ocupats, d’expositors i de visitants… Crisi, quina crisi?

L’onada del tsunami arriba l’any següent. Les grans promotores no són presents al BMP –no hi ha ningú per comprar ni promocions per executar–, la xifra de negocis cau en 3.000 milions d’euros (aviat és dit) i la fira perd 70.500 visitants. Amb tot, el president del saló manté, sorprenentment: “Hem salvat la crisi i hem superat les expectatives pessimistes.”

El saló es reinventa i durant un temps es converteix en un espai de pisos de low cost. Els sector immobiliari, la raó de ser del Barcelona Meeting Point, ha quedat gairebé arrasat per la crisi, que ha fet caure marques que semblaven eternes. La realitat s’imposa i les companyies privades deixen pas a les ofertes dels bancs, aconseguides fruit de la fallida de l’economia de moltíssimes famílies i del tancament d’empreses. L’anomenat “banc dolent”, la Sareb, fins i tot té estand propi en l’edició del 2013.

El 2015, el pare de la criatura, Enrique Lacalle, abandona la presidència del Barcelona Meeting Point. Es jubila orgullós del que deixa enrere: dinou anys d’un saló que ha estat la referència europea del sector immobiliari, fins i tot en ple esfondrament del sistema. L’any següent, el BMP confirma una certa recuperació del sector, que va amb peus de plom.

Enguany se celebra la 22a edició en un context de grans canvis interns i i també a causa del context polític, social i econòmic. El Barcelona Meeting Point està disposat a demostrar que és el punt de referència indispensable del sector immobiliari i, encara més, que va un pas al davant dels altres, i presenta com les noves tecnologies revolucionaran des de la construcció fins a la manera de vendre els immobles.

El Barcelona Meeting Point està disposat a demostrar que és el punt de referència indispensable del sector immobiliari