HABITATGE | NOEMÍ SURIOL PUIGVERT
1843
post-template-default,single,single-post,postid-1843,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

NOEMÍ SURIOL PUIGVERT

Directora de Lenoarmi. Fisioterapeuta especialitzada en neuropediatria

ANDREU MAS

Hi ha dones fascinants. Trobar-ne dues en una mateixa família ha de ser motiu d’orgull per a les persones que hi comparteixen la vida. Aquest retrat/entrevista té com a protagonista Noemí Suriol Puigvert, directora del centre Lenoarmi de Barcelona, que aplica un mètode, inventat per la seva mare, que millora la relació entre pares i fills quan aquests encara són uns gestants. Un mètode, però, que pot servir perfectament com una guia vital per als adults. L’escola, ubicada als números 19-21 del carrer Doctor Roux, és coneguda perquè ha estat pionera a l’Estat en l’ús d’activitats aquàtiques per a nadons i per tenir un mètode propi que permet disposar de les bases del creixement posterior de l’infant. Es tracta del mètode que dona nom al centre, el mètode Lenoarmi.

Lenoarmi és l’acrònim de “Llei Natural en Ordre i Harmonia”. El nom el va inventar Maria Rosa Puigvert, mare de Noemí Suriol. D’ella ha heretat un gran esperit emprenedor i un entusiasme vital que transmet al llarg de la conversa. L’excepcional força vital de la seva mare és present en Suriol. La directora de Lenoarmi recorda que va ser educada de manera que fos capaç de treure el millor de si mateixa i de córrer riscos. “Jo de petita no tenia por, sempre em van ensenyar que pagava la pena provar de fer les coses que volies”, explica.

La Noemí considera que la base de l’èxit del mètode és que, en part, ha passat desapercebut: “Això ens ha permès concentrar-nos en allò que realment importa, que és la salut de les persones que tenim a l’escola; en la qualitat del servei, en els nadons…” Per la directora de Lenoarmi, el prestigi que ha assolit no ha estat gràcies a operacions de màrqueting, de publicitat o convidant famosos al seu centre, sinó per la constància i la feina “ben feta”, a partir d’un mètode modest però molt eficaç, que s’ha mantingut al marge de les modes que recurrentment apareixen en l’àmbit de la salut.

El prestigi que ha assolit ha estat per la constància i la feina “ben feta”

Noemí Suriol recorda la fascinant història de la seva mare, tot un exemple de coratge i vitalitat. Maria Rosa Puigvert tenia orígens maresmencs i pagesos. A la família eren sis germans. Cinc noies i un noi. Ella era la petita. Diuen que els petits sempre són els més rebels. Fent bona la dita va demanar als seus pares marxar a Barcelona amb la germana gran per estudiar medicina. El pare s’hi va negar en rodó i li va dir que de cap de les maneres li pagaria la carrera. Amb 17 anys va agafar la maleta, mentre el pare l’acomiadava amb un: “No tornis mai més.”

Un cop acabat el batxillerat, es va adonar que no tenia diners per pagar-se els estudis que havien provocat el trencament familiar. A més, un any abans havia patit una forta meningitis que li va afectar de tal manera l’esquena que els metges li van pronosticar que amb el temps acabaria en una cadira de rodes.

La Maria Rosa va decidir viure la vida. Va marxar un any a París, on va aconseguir que la deixessin treballar al departament de traumatologia d’un hospital. Allà va començar a treballar en l’ús del moviment com a eina per reequilibrar la columna, la musculatura i tota l’esquena. A poc a poc, va començar a inventar els seus propis exercicis. Se sentia millor, li anava bé, i va decidir tornar a Barcelona. La germana li va deixar un local perquè donés classes i pogués ajudar altres persones. Va ser la llavor de l’escola.

A Barcelona va conèixer el pare de la Noemí i es va quedar embarassada. Els metges, de nou, li van donar males notícies: no podria tenir fills. Ella, tossuda, va tenir la primera, la Noemí. Els metges van atribuir a un cop de sort que no li hagués provocat cap dany físic i li van dir que deixés córrer això de tenir fills. En va tenir tres.

Va ser durant l’embaràs quan va crear l’escola per a embarassades, on ensenyava que mitjançant la relaxació es desperta un moviment connatural a cadascú de nosaltres, amb què cal treballar per tal de canalitzar-lo. Així va néixer el mètode Lenoarmi. Noemí Suriol va tornar d’Alemanya, on vivia, per donar un cop de mà a la mare. Entre totes dues en van ampliar els usos, a nadons i a nens. L’objectiu era acabar disposant d’un local amb piscina per combinar els moviments a terra amb els de l’aigua. “Som duals”, diuen

El 1971 es van fer famoses. Van ser pioneres a deixar que els nadons, convenientment acompanyats, es moguessin lliures dins l’aigua, cosa que comporta alguna que altra immersió i fer entrar els nens a l’aigua de cop perquè no tinguin por en canviar sobtadament d’un medi sec a un on l’aigua els envolta. La Noemí va propiciar un canvi en l’escola, que volia que s’especialitzés en bebès i nens. Se’n va sortir i, actualment, l’escola està bolcada en la dona embarassada, els bebès i els nens de fins a 6-8 anys.

Noemí Suriol transmet vivament passió per la feina. A l’escola treballen la relaxació i l’autoregulació amb les embarassades, a partir del moviment natural, dels canvis que l’embaràs provoca en el metabolisme femení. “El mètode també el treballem familiarment, amb el pare, la mare i el nadó. Quan estàs amb tots junts és quan tot el que els has ensenyat és plasma”, assegura Noemí, que afegeix: “Aquest mètode serveix per millorar la qualitat de vida personal, relacional i familiar.”

A Lenoarmi s’inspiren en la natura perquè el moviment es visualitzi en el cos de les persones: “Et puc dir que et moguis com una onada, i cadascú ho farà de manera diferent. L’objectiu terapèutic és intentar corregir-te si es fa de manera que et fas mal. El que fem és ajuntar esport, educació i salut. No entrem a fer teràpia, sinó que fem prevenció”, detalla Noemí Suriol.

I que ofereix als nens que tant els atrau? “La possibilitat del “pots”, “ets capaç”, no de la negació. Estem parlant d’un nen sa, que com més possibilitats té més capaç se sent. Li oferim un sentit positiu de la vida, amb l’autoestima alta, amb ganes de créixer”, diu la directora de Lenoarmi.

Així doncs, és un mètode antiestrès… ? “Et dona eines i estratègies per autoregular-te contínuament. L’estrès en diferents situacions és bo, però quan em destrueix o em posa malalt, no. Comunió amb la natura, moviment natural, relaxació… Si els nens no s’estressen de petits o aprenen a controlar l’estrès, segur que quan siguin grans no es pressionaran i seran feliços, tant ells com qui els envolta.”

PERFIL

Data i lloc de naixement: Barcelona, 22 de gener del 1966
Aigua, de riu o de mar? De mar
Una cosa que no sàpiga. Mare de Déu! N’hi ha tantes, que no te’n sé dir només una
Es reencarnaria en? M’apassiona tant la vida, el que faig, tantes coses, que definir-ho en una m’és una mica difícil. Necessitaria moltes reencarnacions, moltes, per provar moltes coses diferents!
No suporta? La falta de respecte
Viure és... Aprendre a ser feliç amb el que tens