HABITATGE | CARMEN PÉREZ-POZO
1942
post-template-default,single,single-post,postid-1942,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

CARMEN PÉREZ-POZO

Sòcia fundadora del bufet Pérez-Pozo, especialistes en patrimoni

JAVIER TORRES

Carmen Pérez-Pozo Toledano (1966) és d’aquelles persones que no ha estat mai a l’atur. Treballadora, emprenedora i líder incansable. La tortuga del conte de la llebre i la tortuga, segons es defineix ella mateixa. Una persona de llarg recorregut, de constància allunyada del gran resultat a curt termini, igual que el bufet homònim que dirigeix, amb seu al passeig de Gràcia. Una empresa especialitzada en el patrimoni que ha passat moments complicats, però que s’ha guanyat un nom i una posició dins del sector immobiliari i d’inversió a Barcelona.

El seu camí va començar a la capital catalana després d’arribar de Còrdova amb la seva família en els anys setanta. Unes pràctiques en un hospital li van treure del cap la idea d’estudiar medicina, i finlament va acabar estudiant dret. “Vocació de servei”, argumenta l’advocada i empresària. No va trigar a iniciar una aventura pel seu compte, el 1986, quan va obrir amb el seu soci un despatx a l’Associació de Joves contra l’Atur, al Carmel. Ni un any més tard, gràcies als diners prestats per la família, van adquirir un pis on van tenir el seu primer despatx propi.

“Tot el que fem té una transcendència emocional, també la gestió d’empreses, societats i patrimonis”

Pérez-Pozo va saber fer surf sobre l’onada dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992), i el creixement d’aquells anys, gràcies al sector immobiliari i d’inversió, va ser molt notable. El mateix any 92, el bufet havia obert seu a la Torre Mapfre, abans d’instal·lar-se al passeig de Gràcia, l’any 1996. Ara bé, no tot van ser flors i violes per a la Carmen i el seu negoci, ja que van haver de passar moments complicats vinculats a situacions personals i de context econòmic. “L’any 2000 em vaig quedar sola i em vaig haver de reorganitzar. Era qüestió d’orgull personal, no havia arribat fins allà perquè m’enfonsessin”, recorda.

“A les tardes érem dues persones al despatx i enceníem tots els llums perquè semblés que hi havia més gent treballant, que hi havia activitat.” Va ser llavors quan ella i el bufet van fer un gir cap a l’organització empresarial, amb l’objectiu d’aconseguir optimitzar el funcionament del despatx. “Em vaig adonar que estàvem molt desorganitzats i vaig decidir formar-me. Hi ha qui ha criticat despectivament que sigui més empresària que advocada, com si els advocats no fóssim empresaris i ens haguéssim de saber organitzar”, subratlla la fundadora del bufet.

Un moment clau en la història de Pérez-Pozo va ser el famós enfonsament al barri del Carmel, l’any 2005. El despatx del barri es va veure afectat, i l’advocada va portar la reclamació de tots els negocis i locals i d’un terç dels particulars que es van veure involucrats en el procés. “Va ser una situació emocionalment molt dura, però em va atorgar una experiència molt àmplia, em va ensenyar molt sobre les relacions amb les administracions i em va aportar molta visibilitat als mitjans de comunicació”, subratlla Pérez-Pozo. Arran del cas del Carmel, el bufet va obtenir prestigi i clients molt importants, com ara la família Puig i Cadafalch, que va contractar els seus serveis.

I no només això. L’experiència del Carmel va atorgar a l’advocada una visió molt particular de la influència de les emocions en les reclamacions, els processos d’herències, de societats, de gestió del patrimoni… “La gent es baralla i es bloqueja. Al Carmel hi havia por, ràbia i victimisme. Molts cops, quan tractes processos com aquests, la gent no parla de les reclamacions ni dels diners, sinó de les emocions.”

La lletrada va aprofundir en la idea de l’afectació de les emocions en el sector, i fa uns anys va començar a incorporar l’assessoria emocional a la seva cartera de serveis, que, avui dia, és totalment transversal. No només això, sinó que Carmen Pérez-Pozo es va aventurar en el món editorial amb la publicació del seu primer llibre: El más allá de mis bienes. Un llibre sobre herències que aviat tindrà un germà, enfocat al patrimoni. “Tot el que fem té una transcendència emocional, també la gestió d’empreses, societats i patrimonis.”

Després del bons resultats, el prestigi i el renom, el pas següent per a Pérez-Pozo va ser la visibilitat. “Treballem molt bé, i molt, però el que no es veu, no es ven. Així que vam començar amb el màrqueting a les xarxes, a participar en esdeveniments i a organitzar conferències, a més del meu llibre.” Una branca important d’aquest pilar és l’Escola de Patrimoni, un cicle de xerrades sobre la gestió de patrimoni gratuïtes, obertes a tothom.

Tot i l’èxit consolidat al qual ha arribat ara, més enllà dels mals moments, Carmen Pérez-Pozo no amaga els “prejudicis” a què s’ha vist sotmesa molts cops pel fet de ser una líder dona, al capdavant d’un bufet. “Encara avui, quan algú truca, pregunta pel senyor Pérez-Pozo. O em diuen si és el meu marit, o si soc la seva filla. El fet de ser dona i tenir actitud de líder genera rebuig en homes, però també en dones!”, exclama l’advocada.

No obstant això, i tot i els obstacles, Pérez-Pozo admet que Barcelona és una ciutat “molt oberta”, i que la situació ha anat a millor, igual que la seva imatge, que veu molt millor que quan ella va arribar de Còrdova i la recorria com a monitora d’esplai del Carmel. “Ara tot està molt més net i endreçat. Quan viatjo, veig molt clar que no viuria en cap altre lloc que no fos Barcelona.”

PERFIL

Data i lloc de naixement: Hinojosa del Duque, Còrdova / 21 de maig del 1966
Plat: Espatlla de xai
Aficions: Llegir i anar en bici
Client home o dona: Home. Tot i que la majoria del despatx està integrat per dones, em resulta més senzill la comunicació laboral amb un home
Virtut preferida: La sinceritat
Un avantatge de ser dona: Que hi ha coses que se’t perdonen