HABITATGE | LOURDES CAMPUZANO
2003
post-template-default,single,single-post,postid-2003,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

LOURDES CAMPUZANO

Periodista, escriptora i responsable de premsa de l’Hospital Sant Joan de Déu

OLAYA MARÍN

Lourdes Campuzano no ha deixat mai de reinventar-se. Periodista per casualitat, ja que no tenia gaire clar què estudiar quan era jove, va trobar en aquesta professió una vocació innata. Va treballar durant tretze anys al diari El Punt com a reportera, quan no tenia ni telèfon mòbil i es veia obligada a anar a les cabines telefòniques amb algunes monedes per saber si havia passat res de nou. Va cobrir atemptats terroristes i successos, però també temes municipals, polítics i de sanitat. Fins i tot va escriure en una revista sobre futbol sala. “Treballava molt intensament durant els sets dies a la setmana. Era fàcil començar a les nou del matí i acabar a la una de la matinada… Vivia per treballar, però m’agradava”, recorda. Aquesta professió li va permetre parlar de tu a tu amb els protagonistes de l’actualitat, però també descobrir coses molt diferents.

La vida professional, que li exigia disponibilitat total, li va canviar quan va tenir un fill. Es va trobar davant d’un gran dilema: descobrir el món a la persona que més estimava o seguir relatant el que passava a la resta de la gent. En definitiva, volia poder compatibilitzar la vida personal i la laboral.

``La vida et va portant i t'has d'anar reinventant``

Finalment, va deixar el periodisme en actiu i es va passar a l’altra banda: el departament de premsa. Després d’un any i mig a l’hospital de Sant Pau, va acabar a Sant Joan de Déu, on encara treballa. Aquí va descobrir el potencial que té el joc per superar situacions difícils. Va veure que els infants podien entrar en un quiròfan tranquils, jugant amb els pallassos, o que podien sentir menys dolor si mentre els feien una cura els distreien fent bufar bombolles de sabó. I va pensar que, de la mateixa manera, el joc també podia ser una eina molt potent per aprendre, i va decidir introduir-lo en la criança del seu fill. Per exemple, si només volia menjar espaguetis, però cap verdura, li escrivia un conte on jugava a explorar els aliments, o quan viatjaven de vacances, sempre mirava de fer-li un quadern de viatge amb què pogués aprendre, jugant, coses sobre els llocs que visitaven.

Va ser així com va acabar escrivint una guia de Barcelona per a nens en què es proposa als infants que descobreixin la ciutat jugant. En aquest llibre, els anima a fer un equip d’exploradors amb pares i germans per sortir junts a explorar Barcelona, resoldre enigmes i superar missions per aconseguir el títol de superexploradors. El seu fill va ser el primer que va recórrer la ciutat per posar a prova els enigmes i les missions.

Explorem Barcelona!, publicada fa tres anys, ha donat pas amb el temps a una col·lecció basada en el seu concepte de guia, de la qual ja s’ha publicat un altre títol: Explorem Menorca! Se’n publicaran de nous pròximament.

Tres anys després, la Lourdes continua treballant al departament de premsa de Sant Joan de Déu. Quins seran els seus propers projectes? Segons explica, ni ella mateixa ho sap. “M’agradaria fer divulgació per a nens sobre temes diversos, per exemple itineraris per a museus o altres entitats, però no ho sé. La vida et va portant i t’has d’anar reinventant. Vaig ser redactora, però ara treballo en un hospital i faig guies. Mai m’ho hauria imaginat.” Segurament la seguirem trobant sempre atenta a l’hospital i sense desistir dels seus projectes.

PERFIL

Data i lloc de naixement: Barcelona / 27 de juny del 1969
Els nens i les nenes són... Molt curiosos, aprofitem-ho!
Una ciutat que mai oblidarà La meva, Barcelona
Ràdio o televisió? Depèn del moment
Un llibre: Inés y la alegría, d’Almudena Grandes