HABITATGE | FLORA MISERACH
2206
post-template-default,single,single-post,postid-2206,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

FLORA MISERACH

Jardinera i artista floral

OLAYA MARÍN

És un procés de vida, un projecte.” D’aquesta manera, Flora Miserachs resumeix la seva trajectòria professional com a jardinera i artista floral.

Nascuda en una època en què les coses no eren gens fàcils per a les dones i tenint clar que es volia dedicar al món de la jardineria, es va haver d’imposar per poder entrar a l’escola de jardiners i es va convertir així en la primera dona de l’Estat espanyol que estudiava aquesta titulació.

Tot i que sembla que hi estava predestinada pel nom, Flora, sens dubte es pot dir que tot el que ha aconseguit ha estat a còpia d’esforç, constància i treball. La seva vida ha estat plena de reptes: va estudiar els quatre anys de jardineria, un curs a la Universitat de Barcelona de genètica i edafologia, va ser la primera de la seva promoció de mestre jardiner, ha treballat creant i dirigint jardins i, fins i tot, ha estudiat bonsai i ikebana per adquirir el coneixement filosòfic afegit a la botànica. I alhora, també ha estat emprenedora i no s’ha rendit davant les
dificultats que s’ha trobat. Quan va veure que no hi havia cap escola d’art floral a Catalunya, va decidir obrir la seva, i durant set anys va estar dirigint i creant el programa amb els millors professors i amb una multitud de floristes disposats a aprendre i compartir.

“El que no es coneix, no es pot estimar. Per tant, fins que no arribis a entendre la diferència visual de cadascuna de les flors, no hauràs entès res”

Flora Miserachs fa trenta anys que regenta el seu taller d’art floral al tranquil carrer Avió Plus Ultra, a Sarrià. Amb un carisma encantador, sempre la trobem treballant amb les flors, cuidant el seu meravellós jardí, atenent algun client o conversant amb els seus veïns.

Tot i que ha gaudit molt amb la seva feina, afirma que ara ho fa més després de decidir treballar sota comanda: “Ara em puc permetre el luxe de brodar el treball que faig: puc dedicar-li tot el temps del món. Com diu el llibre del Petit Príncep: «És el temps que jo passo amb la meva flor, el que la fa important.» Ara em puc mirar les flors una per una, em puc permetre seure amb el client sense pressa i parlar sobre com ha de ser el ram, què vol, quines preferències té. En definitiva, és un joc.”

L’essència del seu taller és la manera com entén els conceptes a l’hora de crear un ram. Per ella, l’art floral és la comprensió de la botànica i la seva essència, però sobretot posar l’ànima en cada creació. I, com s’aconsegueix? Segons la Flora, trobant l’equilibri harmònic a partir de pensar, buscar i somiar molt. Però també a base de deixar-se omplir per la poesia, la literatura, el ballet, l’harmonia i la música.

La Flora considera la flor una cosa perfecta i, per tant, creu que tot el que se li faci ha de ser per reforçar aquesta perfecció, donar-li impuls i fer que brilli més. És per això que li fa mal que molts cops es transgredeixi la norma sense criteri, ja que la flor és un material sublim i no s’ha de fer malbé. Per ella és essencial entendre la composició i jugar amb el diccionari de símbols per trobar el significat de cada forma, número i color.

Sense dubte, creu que cal que la nostra societat avanci i posi en relleu la importància de les flors: “En aquest país no es consumeixen flors, una cosa que és de pobresa d’ànima, no econòmica; de no entendre el valor del nostre lloc en el món, la terra, i de no saber gaudir de la bellesa.” Si s’aconsegueix, el preu de mercat baixarà i seran igual d’accessibles que a França o a Alemanya. Ella, mentrestant, seguirà posant les seves mans al servei d’aquell que les necessiti i fent de la seva feina una història d’amor amb la seva gent.