HABITATGE | ELENA MASSOT
2210
post-template-default,single,single-post,postid-2210,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-15.0,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.7,vc_responsive

ELENA MASSOT

Entrevistem Elena Massot, consellera delegada del grup immobiliari Vertix i presidenta de FemCat.

OLAYA MARÍN

  • Com es va iniciar la seva trajectòria professional?

La meva trajectòria professional és conseqüència de la meva formació. Vaig fer ADE, i quan estava a la meitat de la carrera, també vaig començar a estudiar dret. Al principi només feia les assignatures que tenien relació amb l’àmbit de l’empresa, però finalment la vaig cursar sencera fins que em vaig graduar. Quan vaig acabar ADE, em vaig incorporar a Vertix, l’empresa familiar que va fundar el meu pare fa cinquanta anys. Des de jovenenta, hi havia fet pràctiques als estius, així que després el pas natural va ser incorporar-m’hi.

  • Sempre ha treballat a Vertix?

Sí, m’hi vaig incorporar de seguida i no tinc experiència professional en cap altra empresa. Vaig començar al departament comercial, perquè a Vertix tenim una visió molt comercial, amb el client al centre de les decisions. Com que tinc formació en ADE, finances i dret, però, vaig passar per tots els altres departaments, excepte els tècnics i d’execució. Vint-i-tres anys després, en soc la consellera delegada.

  • Fa poc va assumir la presidència de FemCat, com va ser?

Ha estat un repte. M’ho vaig haver de pensar molt, perquè és un càrrec que dona molta visibilitat i s’hi ha de dedicar molt de temps. Però alhora, és una oportunitat per fer moltes accions i propostes per aconseguir que Catalunya sigui un dels millors països del món. Fa quinze anys que estic vinculada a la fundació, bàsicament des dels inicis, quan només eren deu o dotze persones. És cert que la meva trajectòria vital i la crisi del sector van fer que durant un temps hi estigués menys activa, però finalment vaig tornar a tenir contacte intens amb la fundació.

  • És la presidenta d’un sector ple d’homes. Com se sent?

Sí, és cert que és un sector molt masculí. Ser la primera dona presidenta de FemCat és un repte, però la gent que forma part de la fundació com que em coneix i em valora, no se centra en el fet que sigui una dona. És veritat que sí mires el panorama, veus que això és una excepció, però com que m’he sentit molt acompanyada no he trobat que fos un problema.

Considero que tenim moltes dones preparades que poden assumir aquest tipus de càrrec, és per això que des de FemCat estem desenvolupant un projecte per encoratjar les nenes des de petites a ocupar sectors que sempre s’han relacionat amb els homes. Creiem que ja des de petites no es veuen capaces d’ocupar sectors tècnics per falta d’impuls i referents, i és per això que ens sembla imprescindible posar fi a aquesta situació.

  • Hi ha la mateixa tendència a Vertix?

Sorprenentment, no. El meu pare va tenir durant molts anys el seu equip de direcció i, casualment, molts dels directius de primera línia tenien com al darrere dones. Quan es van jubilar, aquestes dones van acabar assumint la primera línia. És per això que actualment en el comitè de direcció som cinc dones i tres homes.

La preocupació per la visibilitat de la dona s’ha generalitzat. Formo part d’una fundació anomenada Grup Set, formada per dones empresàries i executives. El nostre objectiu és bastir ponts perquè hi hagi un diàleg social i que es posi en relleu el gran nombre de dones preparades per ocupar aquests càrrecs. Sincerament, crec que hi ha moltes dones preparades i amb formació i experiència per entrar a treballar en el sector, només cal tenir-les en compte.

  • Quins reptes tenen a Vertix?

Com a empresa tenim el repte d’adaptar-nos a totes les circumstàncies del nostre entorn. Crec que no hi ha bombolla, però considero que hauria d’haver- hi un creixement sostingut en el temps per poder atendre la demanda local, ja que és el nostre mercat natural. Sense dubte, però, el nostre repte és aconseguir seguretat jurídica i tranquil·litat normativa perquè hi hagi més empreses compromeses amb el sector.

  • I quins són els seus reptes personals?

Soc la segona generació de l’empresa familiar, per tant, el meu repte és ser capaç de traslladar aquest llegat a una generació futura, que ja existeix, perquè tinc dos fills i tres nebots i, potser, algun d’ells s’hi voldrà incorporar. També vull mantenir el valor de l’empresa, els llocs de treball, l’activitat i ser capaç de diversificar el negoci. Crec que és imprescindible seguir mantenint el client en l’epicentre de les nostres decisions i estar a l’aguait amb la tecnologia i els nous materials que van sortint al mercat, ja que donen eines per fer productes adaptats a cada moment.